TDT - Televisió Digital Terrestre

TDT (Televisió Digital Terrestre) és el nom popular amb el que es coneix a Espanya a l'estàndard DVB-T (Digital Video Broadcasting - Terrestrial), dissenyat per a la transmissió d'emissions de televisió mitjançant tècniques de modulació i codificació digitals, enfront de la televisió tradicional on la imatge i el so analògics es transmeten mitjançant modulació analògica.

L'estàndard DVB-T forma part de tota una família d'estàndards de la indústria per a la transmissió d'emissions de televisió digital segons diverses tecnologies: emissions mitjançant la xarxa de distribució terrestre de senyal usat en la televisió analògica tradicional (DVB-T), emissions des de satèl·lits geoestacionaris (DVB-S), per xarxes de cable (DVB-C), i fins i tot per a emissions destinades a dispositius mòbils amb reduïda capacitat de procés i alimentats per bateries (DVB-H).

Les emissions de televisió digitals conten amb nombroses i importants avantatges enfront de les actuals emissions en analògic. La qualitat de les imatges és comparable a la d'un DVD, i el senyal és molt més immune a interferències que l'analògica (factor especialment important en àrees urbanes). La tecnologia digital permet un major nombre d'emissores en el mateix espai radioelèctric, doncs es poden transmetre entre tres i cinc programes per cada canal UHF. A més, gràcies al disseny de la xarxa de distribució de senyal és possible usar tots els canals de la banda, sense necessitat de deixar canals de guarda per a reduir les interferències. Finalment, al tractar-se de transmissions d'informació digital és possible una gran flexibilitat en els continguts emesos, sent possible barrejar un nombre arbitrari de canals de vídeo, àudio i dades en un sol senyal.

(Informació extreta de: Wikipedia)